Crear màquina virtual per instal·lar un Windows 11 Pro i dur a terme la configuració inicial del sistema.

Fase 1 – Instal·lació del sistema operatiu

Pas 1 – Crear la màquina virtual amb VirtualBox

• Crearem la nova maquina.

Pas 2 – Assignar recursos (RAM mínima 4 GB, disc mínim 40 GB)

• Aquí assigno els recursos de maquinari a la màquina virtual:

  1. Memòria base: 6144 MB (6 GB) – el recomanat per a Windows 10.
  2. Processadors: 2 CPUs – per garantir un rendiment fluid.

Pas 3 – Carregar la ISO de Windows 10.

• En aquest pas fico en el meu cas la iso de Windows 10.

• I aquest seria el resum de la maquina nova.

Pas 4 – Instal·lar el sistema (idioma, usuari, contrasenya)

• Començarem amb l’instal·lació, elegint l’idioma en el que el voliem fer, seguidament de tota la configuració posariem l’usuari i contrasenya que utilitzara l’equip.

Pas 5 – Comprovar que arrenca correctament

• Quan acabessem de fer tota la configuració, veurem que inicia correctament.

Fase 2 – Punts de restauració

Pas 6 – Cercar “Crear un punt de restauració”

• Al cercador de Windows buscarem “Crear un punt de restauració”, i entrarem dins d’aquest programa.

Pas 7 – Activar la protecció del sistema al disc C:

• Aqui dins haurem d’activar el disc C: que apareixera previament desactivat.

Pas 8 – Crear un punt de restauració manual

• Clico Crear… per crear un nou punt de restauració manualment.

• Com a nom del punt ficarem aquest per exemple i el realitzem.

Pas 9 – Fer un canvi (programa)

• Com a canvi del sistema, he descarregat un arxiu que seria el de LibreOffice. Amb la protecció activa al disc C:, Windows pot revertir aquest canvi si es fa una restauració.

Pas 10 – Restaurar i comprovar

• Clico Restaurar sistema… per iniciar el procés de restauració al punt creat prèviament.

• Seleccionarem el punt que haviem creat que sera l’unic, el triem.

• Confirmarem que estigue tot be.

• I deixarem que carrege i acabi de fer la restauració.

• Fins que acabi i quan tornessim a buscar el programa que haviem descarregat no surtira ja.

Fase 3 – Llicències de Windows

Pas 11 – Obrir Configuració → Sistema → Activació

• Obro Configuració i vaig a Sistema ① → Activació ② per consultar l’estat de la llicència de Windows.

Pas 12 – Veure si Windows està activat

Com a la captura anterior podem veure que no esta activat.

Pas 13 – Executar al CMD: slmgr /xpr

• Obro el symbol del sistema i executo la comanda slmgr /xpr. Apareix una finestra de Windows Script Host que indica: “Windows(R), Professional edition: Windows está en modo de notificación”. Això confirma que Windows funciona però sense llicència activa.

Pas 14 – Tipus de llicenciament de Windows

Tipus de llicències de Windows més habituals:

Tipus	Descripció
OEM	Preinstal·lada per fabricants (Dell, HP…). Lligada al maquinari, no es pot transferir.
Retail	Comprada per l’usuari directament. Es pot transferir entre equips.
Volume (MAK/KMS)	Per empreses amb molts equips. S’activen contra un servidor intern o clau mestra.
Digital License	S’associa al compte Microsoft. S’activa automàticament al connectar-se.

En aquest cas el sistema es troba en mode de notificació (sense llicència vàlida), cosa habitual en entorns de laboratori i instal·lacions de prova.

Pas 15 – Preu aproximat d’una llicència Windows

Preus oficials de Microsoft (abril 2026):

Edició	Preu aprox. (web oficial)
Windows 11 Home	~115 - 145 €
Windows 11 Pro	~199 - 259 €
Llicencie OEM (claus digitals)	~15 - 45 €

Tot i que Microsoft prioritza la venda de Windows 11, encara es poden trobar llicències de Windows 10 a botigues com Amazon o minoristes de programari. Les llicències OEM solen ser molt més econòmiques perquè es vinculen definitivament a la placa base de l’ordinador on s’activen per primer cop.

Fase 4 – Gestor d’arrencada

Pas 16 – Obrir Command Prompt com a administrador

• Al cercador de Windows busco “cmd” (Símbolo del sistema) i clico “Ejecutar como administrador” per tenir tots els permisos necessaris per executar bcdedit.

Pas 17 – Executar bcdedit

• Executo la comanda bcdedit que mostra la configuració completa del gestor d’arrencada de Windows (BCD – Boot Configuration Data).

Pas 18 – Identificar els blocs Boot Manager i Boot Loader

A la sortida de bcdedit s’identifiquen dos blocs principals:

Bloc 1 – Administrador de arranque de Windows (Boot Manager):

Identificador    {bootmgr}
device           partition=\Device\HarddiskVolume1
description      Windows Boot Manager
default          {current}
timeout          30

Bloc 2 – Cargador de arranque de Windows (Boot Loader):

Identificador    {current}
device           partition=C:
path             \WINDOWS\system32\winload.efi
description      Windows 11

Pas 19 – Interpretar dades concretes

Del bloc Boot Manager:

Camp	Valor	Significat
default	{current}	El sistema que arrenca per defecte és el Windows 11 actual
timeout	30	Espera 30 segons al menú d’arrencada abans d’iniciar automàticament

Del bloc Boot Loader:

Camp	Valor	Significat
device	partition=C:	Windows està instal·lat a la partició C:
path	\WINDOWS\system32\winload.exe	Fitxer que carrega el sistema operatiu
description	Windows 11	Nom del sistema operatiu

Pas 20 – Respostes a les preguntes curtes

Quin sistema s’està arrencant? → Windows 10 (identificador {current}).

A quin disc o partició està instal·lat? → A la partició C: del primer disc dur.

Quant temps espera abans d’arrencar? → 30 segons (timeout 30).

Quin fitxer inicia Windows? → \WINDOWS\system32\winload.exe

Pas 21 – Interpretació final

Qui decideix l’arrencada (Boot Manager): El Windows Boot Manager (bootmgr) és el responsable de mostrar el menú d’arrencada i decidir quin sistema operatiu s’iniciarà, en funció de la configuració del BCD.

Qui carrega el sistema (Boot Loader): El Windows Boot Loader (winload.exe) és el fitxer que realment carrega el nucli de Windows a la memòria i inicia el sistema operatiu un cop el Boot Manager ha pres la decisió.

Fase 5 – Xarxa bàsica

Pas 22 – Obrir la configuració de xarxa

• Obro Configuració > Red e Internet ① i entro a Ethernet ② per veure i modificar la configuració de la connexió de xarxa.

Pas 23 – Consultar la IP amb ipconfig

• Obro el CMD i executo ipconfig. Es mostren les dades de la interfície Ethernet:
  • Adreça IPv4: 10.0.2.15
  • Màscara de subxarxa: 255.255.255.0
  • Porta d’enllaç (gateway): 10.0.2.2

Pas 24 – Configurar IP dinàmica (DHCP automàtic)

• A la configuració d’Ethernet, verifico que l’assignació d’IP és Automático (DHCP). Amb DHCP, el router assigna automàticament una IP al dispositiu cada vegada que es connecta, sense necessitat de configuració manual.

Pas 25 – Configurar IP fixa (manual)

• A la pantalla d’informació de l’adaptador Ethernet, es pot veure la configuració actual obtinguda per DHCP que establiré de forma estàtica:
  • IP: 10.0.2.16
  • Màscara: 255.255.255.0 (prefixe /24)
  • Gateway: 10.0.2.2
  • DNS: 8.8.8.8

  Per configurar una IP fixa, des d’aquest panell es pot clicar Editar als camps “Asignación de IP” i canviar-ho a Manual, introduint els mateixos valors però de forma estàtica.

Pas 26 – Comprovar la connexió amb ping google.com

• Executo ping google.com al CMD. El resultat mostra que els 4 paquets enviats han estat rebuts amb 0 pèrdues i un temps de resposta d’aproximadament 12 ms, confirmant que la connexió a Internet és correcta.

Fase 6 – Comandes generals

Pas 27 – Obrir PowerShell

• Busco “Windows PowerShell” al cercador i el selecciono per obrir-lo.

Pas 28 – Diferenciar CMD i PowerShell

Característica	CMD (Símbol del Sistema)	PowerShell
Propòsit	Comandes bàsiques i clàssiques de Windows	Automatització avançada i scripting
Objectes	Traballa amb text pla	Treballa amb objectes .NET
Potència	Limitada, herència de MS-DOS	Molt potent, permet pipelines d’objectes
Scripts	Arxius .bat	Arxius .ps1
Exemple	dir, copy, del	Get-ChildItem, Copy-Item, Remove-Item

Quan usar cadascun:

• CMD → Per a tasques ràpides, scripts simples o compatibilitat amb aplicacions antigues.
• PowerShell → Per automatitzar tasques, gestionar el sistema, treballar amb serveis, registres i objectes complexos.

Pas 29 – Comandes bàsiques (provades)

• Executo dir per veure els fitxers i carpetes del directori arrel C:\Users\nicksist\Documents. Es mostra el fitxer prova.txt que he creat abans.

• Executo cd C:\Users\nicksist\Documents per moure’m a la carpeta de documents que tenia el fitxer, mkdir prova per crear una nova carpeta i echo hola > fitxer.txt per crear un fitxer de text.

• Torno a executar dir per confirmar que tant la carpeta prova com el fitxer fitxer.txt (14 bytes) han estat creats correctament.

• Finalment executo del fitxer.txt per eliminar el fitxer i torno a fer dir per confirmar que ja no apareix al llistat.

Pas 30 – Comandes útils del sistema

• tasklist → Mostra tots els processos actius al sistema amb el seu PID, sessió i consum de memòria. Es poden veure processos com System, svchost.exe, wininit.exe, etc.

• taskkill /IM notepad.exe /F → Força el tancament del procés Notepad. El sistema confirma: “se terminó el proceso Notepad.exe con PID 7540”.

• systeminfo → Mostra informació detallada del sistema: nom de l’equip (DESKTOP-EQI60GD), sistema operatiu (Windows 10 Pro), fabricant (VirtualBox), memòria, processador, data d’instal·lació, etc.

• hostname i whoami → hostname retorna el nom de l’equip (DESKTOP-EQI6OGD) i whoami retorna l’usuari atual (DESKTOP-EQI6OGD\nicksist).

Pas 31 – Comandes de xarxa

• ipconfig mostra la configuració IP de l’adaptador Ethernet: IP 10.0.2.16, màscara 255.255.255.0 i gateway 10.0.2.2.

  ping google.com envia paquets a Google i el resultat confirma connexió a Internet amb 0% de pèrdua i temps de resposta ~12 ms.

• netstat -an mostra totes les connexions de xarxa obertes al sistema, tant les que estan en estat LISTENING (escoltant) com les ESTABLISHED (connectades). És útil per detectar connexions actives o ports oberts.

Pas 32 – Comandes interessants (avançades)

• tree → Mostra l’estructura de carpetes en forma d’arbre des del directori actual. En aquest cas mostra totes les subcarpetes de l’usuari nicksist com Desktop, Documents, Downloads, prova, etc.

• cls → Neteja completament la pantalla del terminal. La pantalla queda buida i el cursor torna a l’inici.

• help → Mostra el sistema d’ajuda de PowerShell amb informació sobre els cmdlets, funcions i conceptes disponibles.

Nota sobre shutdown /s /t 0: Aquesta comanda apaga l’equip immediatament (temps = 0 segons). No he fet captura per evitar apagar la màquina virtual durant la sessió de treball.

Pas 33 – Mini interpretació

Què mostra tasklist? → Mostra tots els processos actius en el moment d’executar la comanda, amb el nom del procés, el seu PID (identificador de procés), la sessió on s’executa i el consum de memòria. Permet veure quins programes estan en marxa i consumint recursos.

Què mostra ipconfig? → Mostra la configuració de xarxa de totes les interfícies del sistema: adreça IP, màscara de subxarxa, porta d’enllaç predeterminada i adreces IPv6. Molt útil per diagnosticar problemes de connectivitat.

Què mostra systeminfo? → Mostra un resum complet de la informació del sistema: nom de l’equip, versió del sistema operatiu, fabricant del maquinari, quantitat de RAM, processador instal·lat, data d’instal·lació de Windows i molt més. Equivalent a “Sobre aquest equip” però molt més detallat.

Fase 7 – Instal·lació d’aplicacions

Pas 34 – Descarregar un programa des del navegador (VS Code)

• A la pàgina oficial code.visualstudio.com/Download selecciono la versió per Windows (Windows 10, 11) i inicio la descàrrega de l’instal·lador.

Pas 35 – Instal·lar seguint l’assistent

• Segueixo l’assistent d’instal·lació. Primer accepto el acord de llicència de Microsoft per a VS Code i clico Següent.

• Confirmo la carpeta de destinació on s’instal·larà VS Code: C:\Users\nicksist\AppData\Local\Programs\Microsoft VS Code (requereix mínim 576,5 MB).

Estaria ja per instalar i clicariem a “Instalar”.

Pas 36 – Obrir i comprovar que funciona

• Visual Studio Code s’obre correctament i mostra la pantalla de benvinguda amb les opcions de Walkthrough: Setup VS Code. L’aplicació funciona perfectament a Windows 11.

Pas 37 – Instal·lar una aplicació des de Microsoft Store

• Obro la Microsoft Store i instal·lo Spotify Clico Obtener per instal·lar-lo.

Pas 38 – Obrir i comprovar el funcionament

• Un cop instal·lat, obro l’aplicació de “Spotify”.

Pas 39 – Desinstal·lar una aplicació

• Obro Configuració > Aplicaciones ① i clico Aplicaciones instaladas ② per veure la llista de programes instal·lats.

• Al menú desplegable selecciono Desinstalar per iniciar el procés d’eliminació de VS Code.

Pas 40 – Verificació: comprovar que ja no apareix al sistema

• Faig una cerca de “Spotify” al cercador de Windows. Abans apareixia Spotify com a millor coincidència; ara ja no apareix cap aplicació instal·lada, només suggeriments de cerca web. Això confirma que Spotify ha estat desinstal·lat correctament.